Situacions com aquestes son les que em fan sentir com una puta merda. La certesa de no estar mai al lloc que em correspon s'agreuja en estos moments en els que veig com inconscientment m'allunye de tota responsabilitat, ficant el cap baix terra i esperant a que el vent s'emporte les males olors. Sense adonar-me'n, vaig tallant els lligams que poden anar eixint al llarg del camí, no se si per evitar responsabilitats o per alleugerir el més que improbable impacte de les meues (no) accions.
Mentrestant la ja familiar sensació de buidor es fa més i més gran, tot i que ja ni tan sols em pregunte què vaig fer malament, o què podria fer per solucionar-ho (si esque hi ha algo per solucionar..).
Cada vegada entenc menys coses, i cada vegada tinc menys ganes d'esforçar-me per intentar comprendre..
Sona: Fake Plastic Trees (Radiohead)
divendres, 24 d’abril del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)