No puc evitar pensar que et tornaries boja si entrares a la meua habitacio, amb la porta de l'armari oberta de par en par, el llit sense fer des de fa dos setmanes, la roba sense doblar sobre la cadira del costat de la porta. Cada cop que pase pel port, i pense en gelat de cirera, en la India, el Titanic, el port. Cada cop que veig a ma mare ficar-li mel al café, mon pare fent pa amb oli i m'abuela vent el temps de tv3 a la tele. Anar a Benaguassil i no vore't allà, tantes cares conegudes i alhora tan llunyanes. Goriz, l'illa de Juan, les vaques, el carro. Falles passejant pel Carme, recordant el desastre que tingueres que passar, i el poc que ens importava en aquell moment. Festes del poble, cap d'any, Senglar-rock, platjes varies. Caminar per la uni i escoltar eixe accent, sempre eixe accent. Londres, parchis, astronautes. Converses d'estiu despullant les penes, sense imaginar el que vindria després. Sentir, imaginar, saber sense parlar. Un gest, una mirada, i tot per l'aire..
Saber que res més importava
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Las ganas de leerte me están haciendo aprender valenciano, el día menos pensado te doy una sorpresa.
Sabes que eres más bonico que todas las cosas? Ea, ya lo sabes. Y que sepas también que sospecho que hemos intercambiado palestinos :)
Besets!
:)
ya que veo que ves esto de cuando en cuando, aquí tiene usté las fotos del Extre:
http://picasaweb.google.com/elyon.album/Extremusika08
ah, y acepto eso de acompañarte al próximo evento social en el que lleves corbata :P
Publica un comentari a l'entrada