Can you read my mind?

No m'agrada en general, però aquesta en particular me fa recordar certs paratges en els quals feia molt de temps que no pensava. Seria un bon lloc per ambientar-la, independentment de la idea original de l'autor, que tot s'ha de dir, no m'interessa gens ni mica.

Tornant a la idea principal, me dona la sensació de que tracta d'un acomiadament, dels darrers pensaments d'algú que marxa per no tornar, d'algú que és conscient del que deixa enrere però que, finalment, no te por de donar el següent pas.

Per moments sembla que es quedarà, que troba una excusa lo suficientment poderosa com per enviar-ho tot a la merda i tornar a casa. Són records que el fan dubtar; necessitat de certesa o por a lo desconegut? Pot realment tornar enrere i refer el camí? Val la pena tot això?

Fa un temps no ho haguera dubtat ni un segon; que ha canviat aleshores? Resulta molt evident, però les evidències fan mal. Només necessita una paraula, una només. Els dos la coneixen, saben què significa. Espera fins l'últim moment, desitjant sentir eixe murmuri que l'allibere de prendre una decisió que el portarà molt més lluny de lo que pot somiar. Sap que és egoista, però ho deixarà tot per una sola paraula.. que mai arribarà.

Ja no cal allargar-ho més. Se'n va. Amb un mig somriure i una última mirada enrere, es deixa caure, molt lentament, per desaparèixer per fi i tornar a equilibrar la balança.

I açò me desgasta..

Fake plastic trees (Radiohead)

A green plastic watering can
For a fake chinese rubber plant
In the fake plastic earth

That she bought from a rubber man
In a town full of rubber plans
To get rid of itself

It wears her out, it wears her out
It wears her out, it wears her out

She lives with a broken man
A cracked polystyrene man
Who just crumbles and burns

He used to do surgery
On girls in the eighties
But gravity always wins

And it wears him out, it wears him out
It wears him out, it wears him out

She looks like the real thing
She tastes like the real thing
My fake plastic love

But I can't help the feeling
I could blow through the ceiling
If I just turn and run

And it wears me out, it wears me out
It wears me out, it wears me out

And if I could be who you wanted
If I could be who you wanted
All the time, all the time

Ansietat

Alprazolam
Bromazepam
Clotiazepam
Ketazolam
Lorazepam
Oxazepam
Clorazepat
Clordiazepòxid
Diazepam
Halozepam

Midazolam
Triazolam
Brotizolam
Loprazepam
Lormetazepam
Flunitracepam
Fluracepam
Nitracepam

Doy fe

La felicidad consiste en quemarse el cerebro

Me abro al cierre

Han sigut moltes les hores passades mirant el sostre de la meua habitació, a fosques, caminant a les palpentes pels passadissos del records i l'enyorança, esperant alguna senyal que puga interpretar malament i tinga així una raó per despertar-me als matins, més enllà de lo purament burocràtic.
No voldria pensar que eixos moments en els quals la meua ment s'allibera de les cadenes que la mantenen queta, en el seu lloc, disposada per fer allò que se suposa que ha de fer, només han servit per prolongar una situació que ja se m'antoixa ridícula fins i tot a mi;
Inventant excuses per trobar a faltar, a qui siga, ja que les imatges acaben sent purament circumstancials, producte d'una dependència al no res, que fa que siga cada dia una mica més difícil retrobar la direcció correcta.

Només espere que, en el moment del tancament, eixes imatges tinguen un vertader significat, i eixa cara tinga un nom propi..

There There

4 dies, 3 nits i un sol propòsit: No pensar.

Només aconseguit en part, amb una xicoteta (i cara) ajuda. Durant unes hores he sigut capaç de crear una altra realitat, aliena a tot el que m'envolta, on sóc jo qui posa les normes, o més be les degrada fins convertir-les en pols. Per un cop he sigut jo qui tenia el poder de decidir que cobrava importància, sense haver de molestar-me en fingir interes per tot lo demés.

I en eixa atmosfera de dubtes i imaginacions, una vegada més, he comés els errors habituals, per així desfer el camí recorregut fins al moment, i tornar al punt cero, d'on sembla que no puc eixir.


Poder o voler? El temps ho dirà..