No m'agrada en general, però aquesta en particular me fa recordar certs paratges en els quals feia molt de temps que no pensava. Seria un bon lloc per ambientar-la, independentment de la idea original de l'autor, que tot s'ha de dir, no m'interessa gens ni mica.
Tornant a la idea principal, me dona la sensació de que tracta d'un acomiadament, dels darrers pensaments d'algú que marxa per no tornar, d'algú que és conscient del que deixa enrere però que, finalment, no te por de donar el següent pas.
Per moments sembla que es quedarà, que troba una excusa lo suficientment poderosa com per enviar-ho tot a la merda i tornar a casa. Són records que el fan dubtar; necessitat de certesa o por a lo desconegut? Pot realment tornar enrere i refer el camí? Val la pena tot això?
Fa un temps no ho haguera dubtat ni un segon; que ha canviat aleshores? Resulta molt evident, però les evidències fan mal. Només necessita una paraula, una només. Els dos la coneixen, saben què significa. Espera fins l'últim moment, desitjant sentir eixe murmuri que l'allibere de prendre una decisió que el portarà molt més lluny de lo que pot somiar. Sap que és egoista, però ho deixarà tot per una sola paraula.. que mai arribarà.
Ja no cal allargar-ho més. Se'n va. Amb un mig somriure i una última mirada enrere, es deixa caure, molt lentament, per desaparèixer per fi i tornar a equilibrar la balança.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada