Han sigut moltes les hores passades mirant el sostre de la meua habitació, a fosques, caminant a les palpentes pels passadissos del records i l'enyorança, esperant alguna senyal que puga interpretar malament i tinga així una raó per despertar-me als matins, més enllà de lo purament burocràtic.
No voldria pensar que eixos moments en els quals la meua ment s'allibera de les cadenes que la mantenen queta, en el seu lloc, disposada per fer allò que se suposa que ha de fer, només han servit per prolongar una situació que ja se m'antoixa ridícula fins i tot a mi;
Inventant excuses per trobar a faltar, a qui siga, ja que les imatges acaben sent purament circumstancials, producte d'una dependència al no res, que fa que siga cada dia una mica més difícil retrobar la direcció correcta.
Només espere que, en el moment del tancament, eixes imatges tinguen un vertader significat, i eixa cara tinga un nom propi..
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Me acabo de dar cuenta de que soy bastante tonta porque llevo tiempo intentando entrar aquí y no podía... y hoy trasteando me he dado cuenta de que habías cambiado la dirección (aplauso para mi). Ais, que lastimica doy xD
Y... venía yo a decir que curioso me resultaba el título del post (friki :P) y también que yo me ofrezco voluntaria a ser esa cara con nombre, si te parece bien.
Publica un comentari a l'entrada