Resistint l'impuls constant d'eixir corrents al carrer a buscar-te entre les ombres dels arbres, lluitant contra els meus propis fantasmes que sembla que no s'aburreixen de mi, inventant a cada estona noves i desgavellades teories per intentar explicar coses que pot ser no tenen explicació racional, buscant excuses, intentant per tots els mitjans justificar-me a mi mateix el per què d'aquest comportament que no porta enlloc.
Pasen els minuts i no faig altra cosa que esperar algo que no m'atrevisc a identificar per por a despertar sentiments que porten tan de temps soterrats que pot ser ja fan olor. Desitjant amb tota la força que sóc capaç de reunir trobar el sentit, deixar de moure'm per inèrcia..
Treure'm de damunt l'estat d'standby d'una puta vegada
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada