dijous, 15 d’abril del 2010

Ratas a bordo...

Hores davant la pantalla blanca de l'ordinador, volent escriure "ho he intentat".. però de veritat ho he fet? He deixat passar (una vegada més) una gran oportunitat, pot ser la millor des de fa molt de temps. I no soc capaç de saber per qué.

Tan mal m'has deixat, encara avui?

T'estic utilitzant d'excusa?

Arribarà el moment en que m'atreviré a traure el cap?

Me passe la vida demanant auxili, i quan este arriba me'n vaig sense dir res, camí de l'autocomplacència. Poc a poc me vaig quedant sense res, vaig allunyant-me de tot i de tots, deixant darrere meu un rastre de decepcions, frustracions i llàgrimes. No sé que se suposa que he de fer. O pot ser si, ves a saber..

Mentres, continuaré caminant, sense mirar enrere, fins que finalment arribe a algun lloc.